SIURET

El veïnat de Siuret comprèn el sector del Vidranès on l’excel·lència dels pasturatges és fa més evident. No és estrany, doncs, que des de fa segles hi radiquin pagesies importants i d’antigues rels històriques. siuret

L’església de Santa Llúcia és relativament moderna: Es va edificar l’any 1754 per desig de la feligresia de l’entorn de tenir més a prop el vincle religiós, fins aleshores existent amb Santa Margarida de Cabagés. L’església i la rectoria formen  un sol conjunt, que un airós campanar a doble vessant corona escaigudament. Immediatament, per la part de llevant, hi ha la gran pairalia de can Pubill i les seves dependències. A la part oposada, es troba la Casa de Baix, de més modesta presència. Altres dues pagesies importants del veïnat són el Moreu i can Font a una 300m. de distància. La masia de Corrubí, a major distància per ponent, fa anys que és deshabitada. L’església a una altitud de 1.155m., és una de les parròquies més elevades del bisbat de Vic.

L’existència d’aquest extensa zona de prats de pastures s’explica per la configuració o relleu del terreny. En efecte, a peu dels careners superiors, s’estenen una renglera d’altiplans que són limitats pel dessota per la clàssica anella o vira encinglerada que en continuats vaivens senyala les depressions que formen la vall del Ges i els seus afluents. Antigament, aquests altiplans eren ocupats per boscos de faig i roures, que són les espècies autòctones predominants. Però, a mida que s’establien noves pagesies, aquests boscos eren eliminats en benefici d’una millor extensió de pasturatges. El suau relleu d’aquests altiplans i l’alta pluviositat que registra aquest sector, més de 1.200 litres per metre quadrat a l’any, han fet, llevat de rares excepcions, com la sequera d’enguany  1986, ha fet que aquests prats de pastura o de dall, siguin generalment ufanosos i ben nutritius de les ramades que hi pasturen.

La família Ayats–Coromina que viu a casa de Baix, ha controlat durant més de 20 anys, amb tota regularitat, el pluviòmetre instal·lat a la vora de la masia, segons el qual, la mitjana de precipitacions anuals, s’ eleva a 1.209 litres per metre quadrat, constatant  que l’alta conca del rius Ges, és un dels llocs de Catalunya que la pluviositat és més elevada.

Text extret del llibre “El Vidranès de Ramon Vinyeta. Editorial Celblau – Torelló (1986)

P.D. Properament hi haurà una actualització d’informació. ja que el text que hi ha en aquest article data de l’any 1986.

Publicat dins de General | Envia un comentari

VIDRÀ, EL POBLE PINTORESC I ESCAIENT

Vidrà és un poble típicament muntanyenc on tot respira calmositat i pau perenne. Situat aVIDRA recer de l’alterós Puig Castellar que a la tarda li lleva algunes hores de sol, i a una altitud de 990 m., les seves cases, polides les unes i rovellades pel temps  les altres, s’apleguen a l’entorn de l’església parroquial, formant un conjunt tan pintoresc com escaient al paisatge. La plaça Major, de mínimes dimensions, és closa per tots indrets i només hi donen accés tres o quatre calls com si fossin portals d’un recinte murallat. A curta distància una monumental graonada s’enfila fins a la placeta de l’Església la qual, agençada de bell nou. Ben a prop seu, com filla predilecta, la mansió senyorial del Cavaller, d’equilibrada arquitectura i magnífica de proporcions, denota la seva importància com a casal capdavanter de la comarca. Heus ací Vidrà, minúscula capitalitat de l’alta conca del Ges, on acudeixen per a atendre les necessitats que la vida comporta, un bon estol de pagesies escampades per el seu extens municipi. El Cavaller de Vidra

EL VIDRANÈS. RAMON VINYETA Editorial Celblau – Torelló.
Del veïnat de Siuret en parlarem a part en una altra ocasió. Valdrà la pena.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

LA PERLA

SANTUARI DE BELLMUNT 1246 M.

Jacint Verdaguer l’anomenà en un dels seus versos inicials de l’Emigrant, “ermita al cel suspesa”. Santurai Bellmunt

Magnífica panoràmica de la serralada pirinenca oriental. Punt més alt de  la Vall del Ges, municipi de Sant Pere de Torelló que és el seu territori propi. Des de Bellmunt és visualitza tota la comarca d’Osona,  la serralades de Milany, Santa Magdalena  i Puigsacalm, el Collsacabra les Guillaries, el Montseny, Montserrat, la serra de l’ Obac, rasos de Peguera i  el Pedraforca per ponent entre altres llocs.

Sens dubte, la gran quantitat de territori que tenim davant els ulls, produeix un gaudi especial. És un indret emblemàtic de fàcil accés, el més bonic de La Vall del Ges, i diuen fins i tot, d’Osona.

Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere i Bellmunt

Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere i Bellmunt

Publicat dins de General | Envia un comentari

UN PETIT TAST

YouTube Preview Image

La Jota + Bella

Ens plau posar aquest tastet de la Jota més Bella per vàries raons.

La principal, perquè ens agrada.

I perquè la trobem al blog de La Cobla Reus Jove. Escoltar diferents registres de la cobla, ens va situant. Veure les cares de alguns músics que seran a Torelló, també.

La Jota més Bella és una producció que el famós grup musical Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, la mateixa Cobla Reus Jove, amb l’esbart Reus Dansa, prou ens agradaria veure’ls en una representació al mateix teatre si la ocasió es fa propícia.

A lo millor no serà possible ballar la jota, però l’esperit inicial del projecte contemplava aquesta possibilitat.

Fantasies del Ges, deixarà prou bon sabor, l’obra té suficient forca pròpia per lluï. És la nostra aposta, és la nostra divisa.

Publicat dins de General | Envia un comentari

FANTASIES SOTA LA PLUJA

Obra de Marsi Serrat

Obra de Marsi Serrat

Publicat dins de General | Envia un comentari

LA VALL DEL GES

La Vall del Ges, Orís i Bisaura  La Vall del Ges des de Oris 2

Queda definit el territori per aquest  nom genèric. Al llarg dels temps, les coses no sempre han estat així.

El Bisaura, inclou els municipis de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà. Una zona poc habitada en la qual hi podem trobar la natura en el seu estat més pur. El principal atractiu, resideix en la bellesa del seus paisatges naturals:  boscos de pi, faig, roure, arbres monumentals, rieres, salts d’aigua i cims panoràmics (conca de l’alt Ges).

La Vall del riu Ges, afluent del Ter, banya els municipis de Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló (conca mitja i baixa del Ges).

Termenegen Vidrà i Sant Pere de Torelló i per un lloc també de fantasia el riu s’obra pas fins al Forat Micó passant per la Vall i  va conduint la seva aigua fins vora el nucli urbà de Sant Pere de Torelló per trobar-se amb el Fornés i baixar a banyar terres del municipi de Sant Vicenç per, finalment, aiguabarrejar-se amb el Ter a Torelló.

Fem esment a una idiosincràsia concreta relacionada amb les indústries  característiques de l’ època, com va ser la torneria que durant l’expansió de la indústria tèxtil a les ribes dels rius catalans la proveïa de rodets de fil, de bitlles i de tot tipus de fusta que és requeria.

Orís, cus la zona per la part de ponent, lloc per el qual transcorre el riu Ter, ja en els seu curs, per la comarca d’Osona i els principals nusos de comunicacions, en direcció a la capital Catalana i la veïna comarca del Ripollès i Cerdanya

És fàcil trobar, administracions, consorcis, entitats culturals que porten aquest  nom, la qual cosa voldrà dir que els habitants de la zona s’hi senten vinculats culturalment, familiaritzats entre si, rondant els 20.000 habitants, coneixen i estimen el territori, el comparteixen i és notòria la bona avinença, malgrat estem parlant de vuit municipis.

Publicat dins de General | Envia un comentari

UNA DE LES PERLES

Església romànica del S.XII a St. Vicenç de Torelló

Església romànica del S.XII a St. Vicenç de Torelló

Publicat dins de General | Envia un comentari

LA CONCA HIDROGRÀFICA VOREJADA PER LES SERRES DE : MILANY, SANTA MAGDALENA DEL MONT, BELLMUNT, CURULL I LA DELS LLANCERS

mapa hidrografic

Mapa extret del llibre: El Vidranès, de Ramon Vinyeta, editat el Setembre de 1986

 

Vidrà, amb una extensió de 35 km. quadrats coincideix el seu territori amb el de la conca alta del riu Ges.
No oblidem, però  que també existeix la conca que fa néixer  el Fluvià a la zona del Pla Traver, Freixeneda….
I prou es fa ven visible que a  ponent s’escolen les aigües  cap als termes de Santa Maria de Besora , Sant Quirze de Besora per anar a parar al Ter. Que no tota l’aigua baixa per el Fornès i el Ges, vaja.
Pel cantó Nord, algunes aigües, ja les veiem en forma  de rius a la Garrotxa, i darrera Milany  la riera de Vallfogona. Totes van a parar al mar. Va bé contemplar el mapa escaient d’en Ramon Vinyeta que ho deixa clar: si volen banyar les comarques gironines, ho fan directament, o si volen donar una volta per Osona i les Guillaries, diferents sistemes hidràulics prop de les fàbriques, i els pantans de Sau i Susqueda, que tanta riquesa aporten al país.
En Ramon, tenia molt clar per on havia de passar l’eix Vic-Olot. S’han acomplert les seves expectatives amb un % considerable.

Publicat dins de General | Envia un comentari

RACONS QUE CONVIDEN A ESCRIURE FANTASIES

Foto: Miquel Àngel Sala

Foto: Miquel Àngel Sala

Publicat dins de General | Envia un comentari

La Sardana…

39è Aplec de Tardor.   Foto: Feli

39è Aplec de Tardor. Foto: Feli

Publicat dins de General | Envia un comentari