LA CULTURA: UN PATRIMONI A PRESERVAR PER SOBRE ELS CANVIS POLÍTICS I ECONÒMICS.

D’una manera molt accelerada que ens genera inquietud, mantenim les ganes de projectar-nos, d’expandir-nos cap al món. Configurem una nació cultural, integradora i inclusiva, malgrat les dificultats. El nou paradigma necessitarà, sens dubte, noves bases,  noves regles de joc. Estem en debat, en reflexió. Que s’escoltin les veus!   Els catalans som éssers amb especificitats pròpies que a través de la cultura i llengua les definim, conscients dels nostres dubtes però amb voluntat d’anar-ho posant al dia.

La cultura Popular,  no tant sols està preparada per entomar tot allò que ha de venir, sinó que està estesa per tot el País. Una xarxa d’associacions, entitats, grups, que al carrer o en ateneus, teatres, cafès, biblioteques, parròquies…, mostren presencialment, bones sensacions  interpretatives i creacionals,  animant al poble  en moments que el desencís   econòmic i deteriorament social està en hores baixes.

El cant coral, les cobles, els castellers, els diables, el teatre, la dansa també els sardanistes, la música…, tant en la producció, com en la comunicació han adquirit nivells de qualitat  pròximes a l’excel·lència. Només cal entrar a la web de la Generalitat. Es veuen les dades que confirmen aquesta realitat deixant sorpreses a moltes persones per l’evidència. Professionals i amateurs, cada cosa al seu nivell.

Torelló a la seva mesura, ho està experimentant. Per el nombre d’actes  i generosos concerts, representacions que és visualitzen a les parròquies, teatres, al carrer i places, parcs, biblioteques, bars, festes populars, certamens, exposicions… algunes son d’una excepcional qualitat. Totes amb gran coratge: compromís solidari que dona prou fruits.

Està en la ment de molta gent aquesta descripció fent mostres d’agraïment, a tothom que hi participa. Buideu les cròniques o l’anunci d’actes culturals i socials del setmanari Torelló durant un any i a la millor quedeu esfereïts.

Dinamisme positiu notori i lloable, però, que no ha pas d’amagar les llacunes. Els productes aconseguits estan millorant, l’enginy per fer-hi front hi és, les agendes de les programacions treuen fum. No s’ha pas d’ignorar, que es pateixen estretors econòmiques que impedeixen que la gent que “fa moure la cultura”- els creadors, directors, especialistes artístics, professors…, es veu afectada per una manca de condicions laborals dignes. O molts que s’ha preparat per exercir-les n’han de quedar al marge.

Nous intents de  mecenatges, micromecenatges, sembla que comencen a treure el cap. Carregar de despeses les arques de les institucions i empreses, segons com i de quina manera  recau en negatiu. Els temes  socials,  passen lògicament davant. Per tant, assajar noves formes imaginatives que no siguin gravoses és el que ja s’haurà d’anar fent. No deturar l’expansió,  mantenir viu el caliu sense abandonar almenys la qualitat. Que el que hem guanyat en una fira no ho perdem en un mercat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *