LA SAGA DELS REIG

En “Reig Flabiolaire” (Mor al 28 de gener de 1882) la saga dels reig ok

“El 17 de setembre de 1801 va néixer en Francesc Reig i Ribes, havien transcorregut tan sols dotze anys de la presa de la Bastilla, iniciant-se amb aquesta envestida la primera etapa de la Revolució Francesa, principi de la ruptura definitiva d’una societat feudal d’arrels medievals, que ja feia temps es trobava en condicions molt decadents.

Els esdeveniments del país veí no troben fre. Quan tot just en Francesc havia fet sis anys, com a seqüela del tractat de Fonteneblau (1807), els exèrcits de Napoleó penetren a Catalunya. És així com l’infància d’en Francesc queda marcada per un sens fi d’estralls, a causa del qui anomenen  “la guerra del francès”

A mitjans del 1813 les anades i vingudes del francès a la Plana i al Collsacabra són constants i prolongades. Els nostres homes de la Vall , amb trabuc a l’espatlla, estaran alerta tots aquests anys, a punt de batre’s amb l’ocupant, fins aconseguir escombrar els seus exèrcits.

El nostre Francesc ja és un noi crescut. Compta uns dotze o tretze anys. Per la seva vista han passat totes aquestes imatges de soldats, rampinyes, incendis, i encara més –tal com veurem més avall- ha passat gana”.[…]

[…] “En Francesc s’ havia encaterinat en la confecció de flabiols, fossin de canya o de fusta, i també xiulants de punta de banya. Encorbat damunt del torn de ballesta, movent a cops de peu el gir alternatiu del capçal del torn, apuntava l’eina afilada per tal de perfilar l’instrument musical que ell mateix, amb perícia singular li sabia ajustar el so i amb la seva fina oïda li afinava el to. La fama de la seva innata manya li va valer el sobrenom d’en “Reig flabiolaire” , que ha perviscut fins ara sobre diverses generacions”. […]

He tingut interès en mostrar “discretament” per on comença la Saga dels Reig (1801-1990). Un llibre que tinc a les mans des de 2005 i em consta que a les biblioteques, escoles, arxius torellonencs, col·leccions particulars, n’hi han prous exemplars per ser consultats per historiadors, i persones que és volen endinsar-se al passat torellonenc. Hi trobareu moltes dades  i mirades reeixides de l’autor que son inèdites, objectives, i pel que jo he viscut i conec, molt fidels a la realitat  L’autor, manté venerablement la ment al dia, la vitalitat de sempre i una bona xerrada amb ell transmet continguts i valors.

Crec que els llibres que ha fet l’Antoni Camprodon i Rovira, ja son molt bons ara. Com més passi el temps, milloraran. Pels que estimem  la Cultura Popular hi trobem un arsenal de material de primera qualitat, que avarca tots els camps, en aquest cas el que ens ocupa, el de la música torellonenca.

L’Antoni i la Mercè – ja traspassada-, i també tots els seus fills, van tenir la  porta de casa seva oberta, durant els meus anys d’adolescent i jove principalment. D’adult igualment. No he pas estat jo sol. A totes i tots els estic molt agraït. M’he sentit estimat i jo també els he estimat. I sempre ho tindré present.  Per molts anys Antoni i gràcies.

J.O.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *