SIURET

El veïnat de Siuret comprèn el sector del Vidranès on l’excel·lència dels pasturatges és fa més evident. No és estrany, doncs, que des de fa segles hi radiquin pagesies importants i d’antigues rels històriques. siuret

L’església de Santa Llúcia és relativament moderna: Es va edificar l’any 1754 per desig de la feligresia de l’entorn de tenir més a prop el vincle religiós, fins aleshores existent amb Santa Margarida de Cabagés. L’església i la rectoria formen  un sol conjunt, que un airós campanar a doble vessant corona escaigudament. Immediatament, per la part de llevant, hi ha la gran pairalia de can Pubill i les seves dependències. A la part oposada, es troba la Casa de Baix, de més modesta presència. Altres dues pagesies importants del veïnat són el Moreu i can Font a una 300m. de distància. La masia de Corrubí, a major distància per ponent, fa anys que és deshabitada. L’església a una altitud de 1.155m., és una de les parròquies més elevades del bisbat de Vic.

L’existència d’aquest extensa zona de prats de pastures s’explica per la configuració o relleu del terreny. En efecte, a peu dels careners superiors, s’estenen una renglera d’altiplans que són limitats pel dessota per la clàssica anella o vira encinglerada que en continuats vaivens senyala les depressions que formen la vall del Ges i els seus afluents. Antigament, aquests altiplans eren ocupats per boscos de faig i roures, que són les espècies autòctones predominants. Però, a mida que s’establien noves pagesies, aquests boscos eren eliminats en benefici d’una millor extensió de pasturatges. El suau relleu d’aquests altiplans i l’alta pluviositat que registra aquest sector, més de 1.200 litres per metre quadrat a l’any, han fet, llevat de rares excepcions, com la sequera d’enguany  1986, ha fet que aquests prats de pastura o de dall, siguin generalment ufanosos i ben nutritius de les ramades que hi pasturen.

La família Ayats–Coromina que viu a casa de Baix, ha controlat durant més de 20 anys, amb tota regularitat, el pluviòmetre instal·lat a la vora de la masia, segons el qual, la mitjana de precipitacions anuals, s’ eleva a 1.209 litres per metre quadrat, constatant  que l’alta conca del rius Ges, és un dels llocs de Catalunya que la pluviositat és més elevada.

Text extret del llibre “El Vidranès de Ramon Vinyeta. Editorial Celblau – Torelló (1986)

P.D. Properament hi haurà una actualització d’informació. ja que el text que hi ha en aquest article data de l’any 1986.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *